Óblast de Sakhalín
Tipus | óblast de Rússia | ||||
---|---|---|---|---|---|
Localització | |||||
| |||||
Estat | Rússia | ||||
Capital | Iujno-Sakhalinsk | ||||
Població humana | |||||
Població | 485.621 (2021) (5,58 hab./km²) | ||||
Llengua utilitzada | nivkh orok | ||||
Geografia | |||||
Part de | |||||
Superfície | 87.101 km² | ||||
Limita amb | |||||
Creació | 20 octubre 1932 | ||||
Organització política | |||||
Òrgan legislatiu | Sakhalin Oblast Duma (en) , (Escó: 28) | ||||
Identificador descriptiu | |||||
Fus horari | |||||
ISO 3166-2 | RU-SAK | ||||
Identificador OKTMO | 64000000 | ||||
Identificador OKATO | 64 | ||||
Lloc web | sakhalin.gov.ru |
L'óblast de Sakhalín (en rus Сахали́нская о́бласть, transcrit Sakhalínskaia óblast) és un subjecte federal de Rússia.
L'óblast inclou l'illa de Sakhalín i les illes Kurils, a l'est, entre la península de Kamtxatka i l'illa japonesa de Hokkaido. Es tracta de l'única regió insular russa.
Gran part del seu territori fou possessió japonesa com ara la meitat sud de l'illa de Sakhalín i les Kurils del sud, que inclouen Kunaixir, Iturup, i Xikotan principalment, i la sobirania de les quals reclama el Japó i mostra en tots els mapes.[1]
Aquest oblast té una àrea de 87.100 km². El seu centre administratiu i la ciutat més gran és Iuzhno-Sakhalinsk. Segons el cens de 2021, l'oblast té una població d'aproximadament 466.609 habitants.[2]
Després d'Iujno-Sakhalinsk, la segona població més important de la regió és la ciutat portuària de Kholmsk.[3]
Història
[modifica]Els primers europeus que van explorar les aigües al voltant de l'illa de Sakhalin van ser Ivan Moskvitin i Martin Gerritz de Vries a mitjans del segle xvi,[4] Jean-François de La Pérouse el 1787 i Adam Johann von Krusenstern el 1805.[5][6]
Referències
[modifica]- ↑ Iwashita, Akihiro; Ha, Yong-Chool; Boyle, Edward. Geo-Politics in Northeast Asia (en anglès). Taylor & Francis, 2022-08-03, p. 147. ISBN 978-1-000-62599-8.
- ↑ «Sachalin Oblast (Region, Russia)». citypopulation.de. [Consulta: 10 març 2024].
- ↑ North, Robert N. «The Far Eastern transport system». A: Allan Rodgers (ed). The Soviet Far East : Geographical Perspectives on Development. Routledge, 1990. DOI 10.4324/9781003389477-8/far-eastern-transport-system-robert-north. ISBN 978-1-003-38947-7.
- ↑ de Palma, Daniela «Ricerche sulla cartografia di Ezo». Rivista degli studi orientali, 71, 1997, pàg. 1–123. ISSN: 0392-4866.
- ↑ Fedorova, Olga M. «Krusenstern's Circumnavigation (1803–06)» (en anglès). The Journal of Pacific History, 46, 3, 12-2011, pàg. 381–392. DOI: 10.1080/00223344.2011.632946. ISSN: 0022-3344.
- ↑ Speake, Jennifer. Literature of Travel and Exploration: R to Z, index (en anglès). Taylor & Francis, 2003, p. 1049. ISBN 978-1-57958-440-5.
Vegeu també
[modifica]Enllaços externs
[modifica]- http://demoscope.ru/weekly/pril.php
- http://www.admsakhalin.ru Arxivat 2016-07-24 a Wayback Machine.
- http://www.internationalsteam.co.uk/trains/russia02.htm